Tercer Trimestre
Videocreació (Error)
Nosaltres sabem que la definició de l'èsser humpa es molt amplia, i no voliemcentrar-nos en una sola opinió, per tant, hem fet un programa de televisió amb un aire cómic, entrevistant a la gent del carrer, a alumnes de l'escola i a professors de l'escola, sobre preguntes de filosofia. Gent amb diferents formacions que ens poden donar diferents opinions.
1-Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
He pensat que primer hauria de buscar dignitat i la seva definició
dignitat. Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d'ésser ofès, etc.
L’esser humà és un ser viu el qual te consciencia per saber quan es ofès o quan es rebaixat socialment.
La dignitat humana es la capacitat o virtut que tenen els humans que els proporciona el respecte entre ells.
2- L’ésser humà és un animal diferent perquè té la capacitat de raonar i justificar les accions i pensaments que duu a terme mitjançant un raonament lògica. Amb el llenguatge, pot argumentar les seves actituds i té la capacitat de distingir i jutjar entre accions èticament correctes o incorrectes.
Quan afirmem que som animals racionals estem dient que la raó és la nostra característica fonamental i també el que ens defineix. L’exaltació de la raó, com nota dominant de la naturalesa humana, prové de la cultura clàssica. La raó ha destacat com una nota dominant en la naturalesa humana, des de la filosofia grega fins a la Il·lustració. Aristòtil va escriure: “L’home viu també per acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó”. Des d’aleshores, s’ha seguit considerant la raó com a nota diferencial de la humanitat. Però n’estem segurs que l’ésser humà és un animal racional o simplement que aprenem a ser-ho vist que nosaltres som cultura transmesa per el llenguatge i el pensament?
3- Pensa situacions exemplars que mostrin la vida digna i una vida indigna.
La intel·ligència que permet solucionar a l’ésser humà diferents problemes del dia a dia és l’origen de la seva dignitat, i està al seu entorn, dignificat pel seu propi projecte. Des d’un punt de vista fisiològic, podem dir que la dignitat no és una propietat natural de l’ésser humà, sinó un magnífic projecte de la intel·ligència humana. Per naturalesa, l’ésser humà aspira a afirmar-se com a ésser dotat de dignitat. La dignitat és l’objectiu del projecte metafísic de l’ésser humà. De la mateixa manera que la naturalesa biològica de l’ésser humà va crear la cultura, i va ser configurada per ella, així també va elaborar el projecte de constituir-se com una espècie dotada de dignitat i obrar en conseqüència. Posseir aquesta intel·ligència legisladora sobre ella mateixa és una propietat natural de l’ésser humà és natural en el seu origen (la intel·ligència), però cultural en la seva creació (com a projecte de la intel·ligència).
Com definiries la intel·ligéncia?
Les persones som uns éssers socials, formem grups i necessitem del que el grup ens ofereix: amistat, coneixement, protecció... hi ha molts estils de grups però tots es basen en lo mateix: la unitat i cohesió. Les persones, per si soles, no som gaire gran cosa, però quan unim esforços és llavors quan el nostre potencial augmenta molt.
Tota persona té intel·ligència, sigui del tipus que sigui, però aquesta intel·ligència necessita interactuar amb d’altres per poder desenvolupar-se correctament, això és el que s’anomena intel·ligència social: una intel·ligència que forma part d’un grup d’intel·ligències. A més a més, la interacció entre intel·ligències personals dóna lloc a fenòmens emergents imprevisibles com ara la ciència, la tecnologia, l’ètica, la filosofia, l’amor... que sense un conjunt d’individus no podrien existir o es desenvoluparien molt pobrament. En resum, la intel·ligència social és la unió de totes les intel·ligències d’un grup, però a la vegada és també totes i cada una de les intel·ligències personals que necessiten del contacte amb d’altres.
Segon Trimestre:
Filofotos:
Passió:
Aquesta foto reflexa el sentiment de la passió. Desde petita, a la meva germana li va encantar ballar ballet, i va començar als 4 anys. Fins ara, ha estat practicant cada dia, i a passat bons i mals moments. Però desde fa poc que va tenir una lesió al peu, i aquest any pasat no va poder ballar. Han estat uns mesos molt durs per a ella, pero al final, gràcies als metges i a la bona sort, ha aconseguit tornar a fer dansa. Això ens està dient que mai ningú s'ha de rendir, si es vol aconseguir un somni, i s'han de superar tots els obstacles que se't posin al devant, per tal de poder aconseguir una finalitat.
Pablo Cuevas
Tu o el altres?
Si vols que els teus somnis es facin realitat, desperta.
Tots tenim un somni que ens il·lusiona, sabem que es difícl d'aconseguir i moltes vegades el deixem còrrer perquè ens deixem influenciar pels demés. Aquests demés poden ser amics de tota la vida, que a l'hora de donar-te la seva opinió sobre els camins que segueixes t'intenen fer venir-te abaix, llavors no són vertaders amics. Només fixa't amb els que sempre t'ajudin i et donin consells o alemenys ho intentin. No deixis que ningú et pari, intenta tu parar als demés.
Carles Herranz
Filofoto
Treball del país: New Land
José Antonio Marina: El filósofo de la 'inteligencia bondadosa'
1. Per què és necessària la filosofia segons el professor Marina?
-Es necessita per no perdre el rumb.
2. Quines funcions té la filosofia?
-Estimular el pensament científic.
3. Què vol dir transfigurar l'esforç en gràcia?
-Poguer transformar el cansament i dolor en coreografía incansable.
4. Quin és l'element central del pensament del professor Marina?
-Tot allò que pot fer la intel·ligència amb pocs recursos, ampliant els límits.
5. Què penses de la frase: Nuestro cerebro és más listo que nosotros?
-Perquè quan creiem qe no està fent res és tot el contrari, està funcionant permanentment.
6. Cita 2 filòsofs que li atreguin a Marina.
-René Descartes i Jean Paul Sandre.
7. Quina és la gran creació de la intel·ligència?
-Intel·ligència individual: egoísme i intel·ligència social: bondat.
9. Quins són els desitjos fonamentals?
-Supervivència i plaer.
10. Relaciona desig i publicitat. Quins problemes pot comportar? Explica-ho.
La publicitat té la funció de crear desitjos per tal de satisfer-les comprant el producte anunciat. Pot influir en l'aprenantatge d'algú.
11. Quin és el personatge més important de la història per Marina? Per què?
-És Jesús de Natzaret perquè és una figura dogmàtica i va provocar un gran impacte.
12. Quins sistemes simbòlics existeixen?
-El llenguatge i els diners.
13. Què és el teorema del mas tonto, en economia?
-Sempre hi haurà un "més tonto" que acabi comprant un producte pel màxim preu, fins que acabi explotant la bombolla.
14. Fes una definció del professor Marina com a filòsof.
-És un filòsof que fa màgia amb les paraules i té una intel·ligència bondadosa.
FILOFOTOS
Soledad
Visió de la filosofia
Podem fer el nostre camí o està fet i és inesborrable?
__________________________________________________________________________________
ELS PENSAMENTS D'EUGENIO TRIAS I JOSÉ ANTONIO MARINA
La societat d'avui en dia està marcada per diferents camins. Cada cop la gent creu més en més coses, la ciència també evoluciona.
Hi ha un gran desiquilibri entre la tecnologia que mana per sobre de tot, i cada cop més, la creènça en Déu.
Segons Marina, als últims anys han aparegut unes 40.000 religions. Trias fa autocrítica dient que la ciència no ens pot respondre a tot, pero si ens ajuda.
L'home li fa la competència a Déu, com la capacitat de clonar. L'important és el temps i aquest passa.
L'univers no es pot justificar a través de la filosofia, sinó amb la ciència. Es pot ser intel·ligent i religios, ALHORA!!!
PREGUNTES SOBRE EL TEXT
1-Quines creus que són les característiques més definitòries d'aquest "saber"?
-És el coneixement de les coses per afrontar problemes i resoldre'ls un mateix.
2-Com es pot definir la filosofia?
-La filosofia és una manera d'explicar les coses sense relacionar-les amb la ciència.
3-Quins són els temes de què tracta?
-Tracta sobre la religió, la filosofia i la ciència.
4-Hi ha alguna relació entre la filosofia i la nostra societat?
-Si, ja que es poden explicar moltes coses d'avui en dia filosòficament.
5-Què significa la paraula "abisme"?
-L'abisme és on vas a parar metafòricament si no et controles i no saps veure el límit de les coses.
6-Què opines sobre la filosofia?
-És un món molt interessant que et pot ajudar a comprendre coses que abans no entenies i justificar l'univers.
__________________________________________________________________________________
.ESQUEMES
__________________________________________________________________________________
ARTICLES D'OPINIÓ
Sóm lliures?
Realment sóm lliures? Jo crec que no. Podem escollir, pendre decisions, opinar,... Però no tenim llibertat. Cadascú pot entendre la paraula "Llibertat" d'una manera diferent, però per mi a la nostra societat no sóm del tot lliures. Al néixer, ens etiqueten i ens fiquen la roba que no et pregunten si la vols, et diuen i t'inculquen amb que has de jugar i que has de fer,... Vas creixent i et van dient que és bo i que és dolent, que no has de fer, que no pots...
Quan has crescut i et converteixes en una persona madura i començes a tenir les teves pròpies idees o la teva manera de pensar, la societat et critíca i fins i tot, en alguns casos, et prohibeix manifestar-te de la manera desitjada i t'impossen una manera de ser.
Apart, sempre hi hauràn coses que t'agradin fer que no són les adequades, és a dir, que són il:legals i hauràs de respectar el que es pot fer i el que no, per què l'ésser humà per naturalessa no es sap comportar correctament i necessitem que algú organitzi i mantingui el ordre.
Ha sigut sempre així, és així i sempre ho serà.
Sóm lliures?
Els éssers humans creiem que sóm lliures, pero quan reflexiones profundament, t'adones que no ho som, perque s’ha de distingir entre voler i poder, podem voler fer moltes coses, però després no tenir llibertat per poder-les fer.
Alguns exemples seríen:
- Estem condicionats a l'informacio que rebem de la televisió, ràdio..
- Estem influenciats amb la politica, i les decicions de grans empreses.
- Per el tema de la religió (un exemple de aquest tema seria el bel en el món musulmà).
Sóm lliures?
En la meva opinió, depén de que estem parlant. A l'hora d'elegir, tothom és lliure, però això no s'aplica a ser lliure per fer el que vols, perquè hi han unes normes, uns drets i unes lleis.
Som lliures en el sentit de que no ens mana ningú, vull dir que cap persona és superior a una altre, ni cap persona te més drets que nosaltrses, tothom és igual.
Ningú està per sobre de nosaltres, potser en l'àmbit de treball, tenim una persona que ens mana, pero a l'hora de la veritat i a la vida, som lliures.
Per què hem de fer el bé, i no el mal?
Hem de fer el bé i no el mal perquè d'aquesta manera som més feliços i fem feliços als demés. Els que fan el mal mereixen ser castigats, però si no és un mal molt greu poden tenir una segona oportunitat per fer el bé. Segons la religió, els que fan el bé van cap al cel, per el contrari, a l'infern. El mal sempre porta cap a situacions negatives, per tant, ningú ho vol, en canvi, el bé sempre és positiu i és el que a tothom li interessa. No costa gens fer el bé, o com a mínim, no fer el mal.
Quina és la diferència entre la veritat i la realitat?
Quan parlem de realitat,estem parlant d'una cosa que és real, vull dir,que existeix. Per molt que la gent digui que aquesta cosa no existeix, si és real, vol dir que existeix.
En canvi, quan parlem de veritat, parlem d'una cosa que nosaltres creiem que és real, però a vegades ho pot ser i a vegades no. En alguns moments, pensem una cosa, i creuriem amb totes les nostres forçes que és real, però no ho és, només és veritat encara que pensem el contrari.
Diferència entre realitat i veritat
La veritat consisteix en què el que pensam o deim es correspongui amb la realitat.
Problemes
Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem?
Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?
Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i la realitat.
La realitat és el que “existeix” . El problema és que les coses comencen a existir i deixen d’existir, és a dir, són contingents, i per tant, ¿són reals les coses contingents?
La realitat és allò que no pot deixar d’existir, és a dir, és “ necessari”. Plató ho atribueix a les “idees”, el cristianisme a “Déu”, etc.
Diego
Comentari de text:
1.Explica què significa la frase 'la visió ingenua de la realidad no es compatible con la física moderna'. Per què ho diu? Que és una visió ingènua? Podries posar algun exemple que corrobori el que diu S.Hawking?
La gent veu les coses d'una manera molt simple, creuen que tot el coneixement pot ser obtingut mitjançant l'observació directe, y que les coses són el que semblen, tal i com les veiem a través dels sentits. Però això no és així. La física moderna es basa en conceptes, i a demostrat que no és així. Una persona amb una visió ingènua, veuria les coses molt per sobre, però una persona a través de la física moderna ho veuria més aporfundit.
2.Què és una paradoxa? A qunia paradoxa s'està referint l'autor? Quina solució ofereix Hawking per tal de resoldre aquesta paradoxa?
Una paradoxa és una contradicció de dos coses. Ens han dit que la visió ingènua no és compatible amb la física moderna, però segons els conceptes de Feynman, això és a l'inrevés. Adoptarem el realisme dependent del model.
3.Qunia definició de veritat proposa?
Quan el model explica satisfactoriament els aconteixements serà veritat o realitat.
4.Relaciona el text amb el que hem estudiat a classe:
Amb el tema de la diferència de veritat i realitat.
Filofoto
- Fins a on hem arribat? Aquesta pregunta ens la hem de fer per reflexionar sobre fins a on un ésser humà ho pot deixar de ser-ho, on deixa de tenir escrúpols i sentiments, on deixa de ser un animal racional, fet què caracteritza al ésser humà, i on és més important un bé o diners què una vida. Avui en dia, els diners fan què molta gent es torni obsessiva i provoca què fagi qualsevol cosa per aconseguir-los i això s'ha convertit en què en la nostre societat sigui el objectiu número 1, per davant de la fraternitat, germandat,... Els diners ho són tot i moltes vegades es considera a una persona millor què una altre per el simple fet de tindre més diners i lo altre no es valora tant. Però lo pitjor de tot, és què hi ha gent capaç de acabar amb la vida de algú per diners i/o interessos, i això és inhumà i incrompensi-ble. Per tot això, ens hem d'aturar i pensar si els diners ho són tot o hi han valors per a sobre d'això. Com deia un savi indi: "Quan hagin destruït tots els arbres i boscos, compendran què els seus billets no es poden menjar".
Alvaro Piñero
Treball del país: New Land
Arribem al nostre país:
Ens trobem a l'any 2013, el món ha patit un gran canvi climàtic al darrer any i ¾ parts del planeta han quedat greument afectades. El sud i centre d' Europa, Àsia central i sud, nord d'Àfrica i Amèrica del nord són les principals zones afectades pel gran canvi, i són zones on la vegetació ha desaparegut. Hi han zones on no hi ha cap arbre ni cap tipus de conreu i en la terra és impossible que creixi algun tipus de vegetació.
Com a conseqüència, el món ha caigut en caos i els governs i les seves institucions perden força i els estats han quedat destruïts i les seves fronteres, provocant que el 80% de països han desaparegut i s’han convertit en territoris on reina l’anarquia.
És un gran desastre mundial i és el canvi climàtic més important de la història per davant de les glaciacions. En el continent europeu, s’han esgotat els recursos naturals i el 85 % dels boscos s’han destruït. En zones on anteriorment hi havia un clima temperat, poden haver-hi mesos on no es produeixi cap tipus de precipitació ni cap tipus de pluja.
Tota Europa està arrasada per el canvi climàtic, però hi ha zones on el canvi és més petit que en una altre, i a casa nostre és una de les zones on el canvi ha sigut més gran, fet que ens impulsà per emigrar a terres més fèrtils i menys afectades per el canvi. Hem descartat la zona del nord d’Europa ja què hi ha agut grans migracions a la zona . Vàrem pensar en alguna zona de qualsevol part del món i investigàrem els continents menys afectats i trobarem com a millor zona la sud-amèrica, que era el continent menys afectat , i concretament al sud i que sigués una zona natural, l’antiga “Tierra del Fuego”, a la punta del continent americà i antic territori pertanyent de la Argentina i Xile.
.En el primer mapa, podem veure la situació de “La tierra del fuego” al sud d’Amèrica, i en el segon, una vista satèl·lit de la zona on podem veure l’arxipèlag. En el tercer i quart mapa, ens assenyala la illa més gran de l’arxipèlag què alhora era la capital, i l’illa es deia: “Isla Grande de Tierra del fuego”.
Abans de sortir de les nostres llars, portàvem ja temps amb un grup amb el qual buscàvem gent què volgués emigrar cap a altres zones més prosperes i ja havíem aplegat a 5.236 persones per la península ibèrica.
Com nosaltres i molts milions de persones de la resta del planeta, volem un nou país on regni la pau, l’ordre i la prosperitat i estar segurs en un lloc.
Organitzàrem la sortida cap a “Tierra del fuego” i teníem una tasca molt complicada: el mitjà de transport. La opció més forta era el viatge amb vaixell, podíem anar al port de Barcelona i agafar un dels tants vaixells què havien quedat abandonats i romandrà-ven al port.
Tot va sortir perfecte i un expert en vaixells va triar el què per a ell era el millor. Vàrem pujar tots i un cop assentats i acomodats vam partir cap el nostre destí.
El viatge va ser de tres setmanes i finalment arribàrem a una ciutat abans anomenada “Río Grande”, a la part de l’Argentina.
La ciutat estava totalment abandonada, ja què els habitants marxaren, per por, direcció al nord, cap a Buenos Aires.
Al arribar, ja estàvem buscant la forma de com arribar a la part sud de la illa.
1.875 persones es van quedar a la ciutat i van canviar-li el nom per “La Condal”, ja què la nostre idea era portar la capital al sud del territori per estar més a prop de la resta de les illes i tindre una segona ciutat a la part nord-est, amb sortida al oceà.
La resta, 3.361 homes, dones i nens, vàrem marxar cap al sud amb els vehicles què trobàrem i funcionaven, cotxes, camions, motos, autobusos, ...
A les cinc hores vàrem arribar bé, tot i què alguns vehicles paraven de funcionar i altres s’espatllaven.
Al arribar, vàrem ficar el nom de la capital del país de New Land: “Shemó de Farra”.
Ja a la nova capital, els nous ciutadans es van acomodar i varen començar a explorar la zona i els voltants. També ens vam fixar en els recursos què teníem i el què podríem fer amb ells.
Com és el nostre país
L'arxipèlag de Terra del Foc (o simplement Terra del Foc) és el nom donat a l'arxipèlag situat en l'extrem meridional d'Amèrica del Sud. Dividit entre l'Argentina i Xile, està compost per una illa principal —l'illa Gran de Terra del Foc, -i una gran quantitat d'illes més petites, com les illes Dawson, Navarino, Hoste i Illa dels Estats.
Geografia:
La Terra del foc, està situada en la confluència dels oceans Antàrtic (al sud), Atlàntic (a l’est) i Pacífic (a l’oest). L’arxipèlag està separat dels Andes i de la Patagonia per l’estret de Magallanes. Cap al sud, el Passatge de Drake ho separa de les illes del continent antàrtic.
El cap de Forns és el punt més meridional de l’arxipèlag. Cap a l’est, l’illa Gran de Terra del Foc està separada de la illa dels Estats per l’estret de li Maire. L’arxipèlag s’estén uns 400 km de nord a sud i més de 700 km d’oest a est.
L'arxipèlag està format per milers d'illes, la majoria molt irregulars i amb molts fiords, amb una superfície total d'uns 73.753 km².
L'illa més gran, l'illa Gran de Terra del Foc, té una superfície de 48.100 km². Aquesta illa és muntanyenca en el seu costat septentrional, incloent a (la serralada Darwin amb les majors altures, entre elles la muntanya Darwin, amb 2.488 m). El sector nord de la illa està constituït per serres baixes i extenses planes.
Les dues grans illes en l'oest de l'arxipèlag són l'illa Santa Inés i l'illa Desolació.
El canal Beagle separa a la illa principal de les illes Navarino i Hoste.
Encara més al sud de la illa Navarino, en la badia Nassau, hi ha un petit arxipèlag format pel grup de les illes Wollaston i les illes Hermite, en el qual es troba l'illa Forns, la més meridional, on es troba el “Cabo de Hornos”.
L'illa més gran, l'illa Gran de Terra del Foc, té una superfície de 48.100 km². Aquesta illa és muntanyenca en el seu costat septentrional, incloent a (la serralada Darwin amb les majors altures, entre elles la muntanya Darwin, amb 2.488 m). El sector nord de la illa està constituït per serres baixes i extenses planes.
Les dues grans illes en l'oest de l'arxipèlag són l'illa Santa Inés i l'illa Desolació.
El canal Beagle separa a la illa principal de les illes Navarino i Hoste.
Encara més al sud de la illa Navarino, en la badia Nassau, hi ha un petit arxipèlag format pel grup de les illes Wollaston i les illes Hermite, en el qual es troba l'illa Forns, la més meridional, on es troba el “Cabo de Hornos”.
Fronteres:
L'arxipèlag està dividit entre Argentina i Xile. Més precisament, l'illa Gran de Terra del Foc està dividida entre Xile, la part occidental (prop de dos terços de la illa) i Argentina, l'oriental (un terç) seguint el meridià 68°36'38 " O des de 1881. El canal Beagle, a continuació, constitueix la frontera entre els dos països. Al final d'aquest estret, tres illes, les illes Picton, Lennox i Nova, van ser objecte d'una disputa territorial que es va iniciar en 1840 i que gairebé va portar a tots dos països a un conflicte armat en 1978. Després de la mediació del Vaticà, es va signar el 29 de novembre de 1984 un tractat que atorgava la sobirania a Xile sobre les tres illes, ratificat el 2 de maig de 1985.
El costat argentí és part de la província de Terra del Foc i la part xilena és compartida entre la província de Terra del Foc (nord) i província de l'Antàrtica Xilena (sud), ambdues parteix de la XII Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.
El costat argentí és part de la província de Terra del Foc i la part xilena és compartida entre la província de Terra del Foc (nord) i província de l'Antàrtica Xilena (sud), ambdues parteix de la XII Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.
Vegetació, fauna i flora:
Es distingeixen tres zones fitogeogràfiques:
Zona Nord: Amb extenses prades on s'observa un notable predomini de “gramíneas”, la qual cosa la constitueix a la zona ramadera per excel·lència.
Zona Central (de transició): Amb presència de prades i l'aparició de bosc caducifoli representat principalment pel “Ñire”.
Zona Sud: Netament boscosa, presenta un predomini de “Lenga i Guindo”, els boscos del qual arriben a una altura de 600 m.
La superfície boscosa és de 630.000 Ha., de les quals 200.000 són de Ñires i 430.000 són de Lengas i Guindos. Aquests últims en una proporció d'1 a 5 i sempre en zones humides. Aquests boscos són part dels boscos subantàrtics o andí-patagònics, els quals cobreixen 2.200 Km. de serralada, des de la Província de “Neuquén” fins a l'arxipèlag “fueguino”.
A continuació, desenvolupem les característiques de les espècies que es troben a la zona Sud, tenint en compte que la massa boscosa s'estén des dels 54º Latitud Sud, fins al Canal Beagle.
Lenga (“Nothofagus pumilio”): Arbre de fulles caduques, asimètriques i lustroses, aquestes prenen una tonalitat que passa del vermell intens al groc o marró abans de caure. Quan les fulles adquireixen aquests colors, durant la tardor, el paisatge mostra un quadre de colors d'espectacular bellesa. Pot aconseguir 30 m. d'altura i 1,5 m. de diàmetre, arriba a reduir el seu port a 20-50 cm., adoptant una forma arbustiva i rabassuda, a 600 m. d'altura sobre el nivell del mar.
Guindo (Nothofagus betuloides): També anomenat “Coihue” de petites fulles allargades i perennes. Pot aconseguir els 30 m. d'altura i 1,20 m. de diàmetre. Quan creix en sòls pedregosos i prims presenta una forma arbustiva, tortuossa i rabassuda. Tant la lenga com el coihue poden ser atacats per paràsits, el Myzodendron Punctulatum Banks (sub-arbust sense fulles) i el Cyttaria darwinii, conegut com a "pa d'indi", perquè era un dels elements que incloïen en la seva dieta els indígenes. Aquest fong, de color blanc groguenc, apareix a la tardor i hivern i té uns 3,5 cm de diàmetre, sent de forma esfèrica. L'acció d'aquest paràsit provoca una deformació sobre la branca o tronc de l'arbre, denominada "nus".
Ñire (Nothofagus antàrtica): De fulles asimètriques dentades, lustrosses i caduques. De port arbustivo, es desenvolupa tant en sòls inundats com en llocs amb escasses precipitacions.
Calafate (Berberis buxifolia): Arbust molt ramificat que presenta moltes espines. Es destaca a l'estiu entre els arbres del bosc per les seves petites flors grogues, que després es transformen en deliciosos fruits, que presenten una coloració negre-blabossa. Una llegenda assenyala, que aquell que menja el fruit d'aquest arbust torna al lloc.
Michay (Berberis ilicifolia): Arbust que posseeix fulles de color verd intens, les assemblen al vesc. Es manté sempre verd i abans de finalitzar l'hivern presenta una floració de color ataronjat, mentre que els seus fruits de color blau, maduren a la tardor.
Mata Negra (Chilliotrichum diffusum): Aquest arbust té flors que s'assemblen a petites margarides, que perduren fins a la tardor. Manté sempre el seu color verd i creix tant en el pla com a la muntanya.
A continuació, desenvolupem les característiques de les espècies que es troben a la zona Sud, tenint en compte que la massa boscosa s'estén des dels 54º Latitud Sud, fins al Canal Beagle.
Lenga (“Nothofagus pumilio”): Arbre de fulles caduques, asimètriques i lustroses, aquestes prenen una tonalitat que passa del vermell intens al groc o marró abans de caure. Quan les fulles adquireixen aquests colors, durant la tardor, el paisatge mostra un quadre de colors d'espectacular bellesa. Pot aconseguir 30 m. d'altura i 1,5 m. de diàmetre, arriba a reduir el seu port a 20-50 cm., adoptant una forma arbustiva i rabassuda, a 600 m. d'altura sobre el nivell del mar.
Guindo (Nothofagus betuloides): També anomenat “Coihue” de petites fulles allargades i perennes. Pot aconseguir els 30 m. d'altura i 1,20 m. de diàmetre. Quan creix en sòls pedregosos i prims presenta una forma arbustiva, tortuossa i rabassuda. Tant la lenga com el coihue poden ser atacats per paràsits, el Myzodendron Punctulatum Banks (sub-arbust sense fulles) i el Cyttaria darwinii, conegut com a "pa d'indi", perquè era un dels elements que incloïen en la seva dieta els indígenes. Aquest fong, de color blanc groguenc, apareix a la tardor i hivern i té uns 3,5 cm de diàmetre, sent de forma esfèrica. L'acció d'aquest paràsit provoca una deformació sobre la branca o tronc de l'arbre, denominada "nus".
Ñire (Nothofagus antàrtica): De fulles asimètriques dentades, lustrosses i caduques. De port arbustivo, es desenvolupa tant en sòls inundats com en llocs amb escasses precipitacions.
Calafate (Berberis buxifolia): Arbust molt ramificat que presenta moltes espines. Es destaca a l'estiu entre els arbres del bosc per les seves petites flors grogues, que després es transformen en deliciosos fruits, que presenten una coloració negre-blabossa. Una llegenda assenyala, que aquell que menja el fruit d'aquest arbust torna al lloc.
Michay (Berberis ilicifolia): Arbust que posseeix fulles de color verd intens, les assemblen al vesc. Es manté sempre verd i abans de finalitzar l'hivern presenta una floració de color ataronjat, mentre que els seus fruits de color blau, maduren a la tardor.
Mata Negra (Chilliotrichum diffusum): Aquest arbust té flors que s'assemblen a petites margarides, que perduren fins a la tardor. Manté sempre el seu color verd i creix tant en el pla com a la muntanya.
Chaura (Pernettya maconata): Arbust molt ramificat que posseeix fulles que acaben en espines. Les seves flors són petites i blanques, en forma de campanetes i el seu fruit és de color vermell intens. Produeix flors i fruits dues vegades a l'any. Creix prop de la costa i en els clars poc humits.
Fauna:
Sens dubte, es pot observar la avifauna fàcilment, particularment en apropar-se als cossos d'aigua i a la costa . La fauna alada és molt diversa: està representada en l'arxipèlag per 197 espècies pertanyents a 47 famílies diferents. Es calcula que 135 són residents o visitants regulars de les illes, 36 són visitants rars o accidentals i 23 són espècies hipotètiques amb només una o dues cites per a l'arxipèlag “fueguino”.
Entre les espècies de la regió es destaquen diverses netament marines com a pingüins, albatros, petreles, cormoranes, gavines i gaviotines. Les més representades dins del parc són les associades amb ambients d'aigua dolça i les terrestres. Aquestes últimes inclouen diverses garses, ànecs, aguilons, falcons, gallaretas, chorlitos, playeros i diferents passeriformes.
Ademés de aus, rèptils, amfibis i altres, trobem mamífers com la guineu “colorada”.
El més gran de tots els mamífers és el “Guanaco” (Llama) i la seva altura és de 1.10 m aproximadament.
A més d’aquests, trobem desenes de espècies de peixos i invertebrats. Són exemple cargols, esponjes i estrelles de mar, mol·luscos,..
Bandera:
El disseny de la bandera reflecta el nostre passat, els colors del nostre anterior país i reflecteix la nostra passada tradició cristiana.
La bandera també pot anar acompanyada per l’escut del país, què més abaix el podem trobar.
Escut
L’escut de New Land té un disseny què barreja coses modernes com l’estrella i antigues o clàssiques com l’emblema de baix i les ales del costat.
A baix a l’emblema hi ha escrit en grec: “Tierra del Fuego” i la estrella del centre de l’escut representa la unió del país.
Densitat de població:
La densitat de població de New Land es de 242 habitants, perquè el total de habitants que hi ha New Land es de 5.236 i estan repartits en una superfície de 1.267.830 km2.
I la densitat de població de Shemó de Farra es de 13 habitants, perquè la població que hi ha Shemó de Farra es de 3.361 habitants i estan repartits amb 45.000 km2.
Piràmide de població:
Economia:
Shemó de Farra és el cor turístic de New Land. El turisme es basa en Shemó de Farra que és el punt de partida d’excursions, sortides i visites de les diferents zones naturals de l'arxipèlag. A part, el impressionant paisatge que et pots trobar, incrementà el flux de turistes considerablement.
Tanmateix al nord de New Land, es concentra la principal activitat econòmica del país amb la concentració més gran d’enginyers d’energies renovables.
New Land és tradicionalment una zona ramadera amb uns grans boscos i actualment volem aconseguir que millori la tecnològica amb els grans enginyers que han arribat amb nosaltres.
A l’oest de Shemó de Farra hi ha l’escola, on estudiants de tota la ciutat vénen a estudiar atrets per la bona preparació i les magnífiques instal·lacions dels recintes.
Per a la part est de Shemó de Farra hi ha el barri de "Saimons’’, que poc a poc convertint-se en una pròpia ciutat la qual s'expandeix al llarg de la costa amb la construcció d'una nova escola per els alumnes universitaris.
Serveis de la ciutat:
La nostra ciutat disposarà d'una completa xarxa d'equipaments municipals amb múltiples possibilitats i que estan a l'abast dels ciutadans i ciutadanes (teatres, biblioteques, parcs, banys termals públics, poliesportius, clubs de tennis, camps de futbol, pistes d’atletisme...etc. A més a més, Shemó de Farra, tindrà a la seva disponibilitat un hospitals, dos escoles (una per universitaris i l’altre per fer la primària...) dos poliesportius, una biblioteca, parcs, i instal·lacions de oci que seran activitats perquè persones grans i petites es puguin distreure i conèixer a la gent de Shemó de Farra.
Per la ciutat hi circulen dues línies de bus on de moment seran gratuïtes al públic. A les afores de la ciutat es troba l’aeroport.
Esport Local:
L’esport rei de New Land es el futbol on em preparat una lliga amb diferents equips, i el que estem intentant ara es que aquesta lliga a la llarga i quan es recuperi el mon, sigui una de les millors lligues de futbol del mon, on jugadors que practiquin aquest esport vinguin a New Land a practicar-lo. A la ciutat de Shemó de Farra hi ha tres equips entre ells creiem que esta el mes bo de la lliga, que es el ‘’Sane’’ amb una selecció de jugadors de diferents països.
Aquest es el símbol del Futbol.
ON VIURÀS?
Nom de la ciutat
Shemó de Farra
Historia
Abans de l'arribada dels europeus, la regió va estar habitada pels indígenes americans durant gairebé 12.000 anys. Els selknam eren principalment caçadors-recol · lectors, mentre que els kawésqar i yámanas eren pescadors nòmades que vivien als canals. Van ser les fogueres provocades per ells, que eren visibles des del mar, el que va donar nom a l'arxipèlag. Aquest nom va ser triat per Fernando de Magallanes, el primer europeu a arribar a les illes i creuar l'estret que porta el seu nom en 1520.
Els marins i navegants van suposar que la Terra del Foc era un continent fins 1578, quan Sir Francis Drake va remuntar prou al sud per convèncer-se que estava envoltat per aigua.
Durant el primer viatge del HMS Beagle, el 1830, quatre nadius de Terra del Foc van ser capturats per ser presentat davant el Rei i la Reina del Regne Unit de Gran Bretanya, on van adquirir una relativa celebritat. Els tres supervivents van tornar a la Terra del Foc en el Beagle en companyia de Charles Darwin.
Al segle XIX, es van establir al arxipèlag missioners anglicans, i cap a finals del mateix segle salesians catòlics, per tal d'evangelitzar i establir la cultura europea entre els pobles originarios.2 Així mateix, des de finals del segle XIX es van establir agricultors, pescadors , operadors de mines i loberos, que en alguns casos van perpetrar terribles massacres, o introduir malalties i vicis desconeguts a la població original, reduint dràsticament. L'obra dels missioners, que van recollir als supervivents, va ser en certa mesura contraproduent per l'amuntegament que implicava una més ràpida transmissió de malalties importades, i només va poder prolongar alguns anys la inevitable extinció dels pobles originaris i les seves cultures. Alguns descendents, mantenen viva avui part de la cultura que es va poder transmetre de generació en generació, per exemple a Villa Ukika, Illa Navarino (poble Yámana-Yagán).
Després, la promulgació de lleis impositives que van afavorir el desenvolupament de la indústria i el comerç a la regió (institució com a zona franca i llei Navarino a Xile, llei de promoció industrial a Argentina) i, cap a mitjan segle XX, el descobriment de jaciments de gas natural i petroli, han donat lloc al creixement econòmic d'aquesta regió.
A partir de la dècada de 1980 el turisme ha augmentat de forma important, sobretot per la reputació de la regió per la pràctica de la pesca esportiva en els rius. També s'ha beneficiat de la imatge de «fi del món» de què gaudeix la Terra del Foc. Des «la ciutat més austral», Ushuaia, parteixen molts creuers cap al cap d'Hornos, a l'Antàrtida o als canals fueguinos. L'Estada Harberton (la primera estada a Terra del Foc), el Parc Nacional Terra del Foc, el canal Beagle i les seves illes són també molt visitats per molts turistes de tot el món.
Localització exacta:
Personatges importants:
Nosaltres som els principals personatges importants, ja que som els fundadors del país; Alvaro Pinea, Paul Caves, Charles Herranz, Diego Safe i Rafa of Brown.
Dedicació dels habitants:
Les professions més dutes a terme per els homes als inicis del nostre país seran la pesca, l’agricultura i la ramaderia. Per part de les dones, la gran majoria no practicaran cap professió perquè s’hauran de quedar a cuidar dels fills i de la casa.
Més endavant, quan ja hagin evolucionat les principals ciutats del nostre país (es construiran moltes fàbriques) els homes es dedicaran al sector de la construcció i demés professions que formen part de la indústria. Algunes de les dones es començaran a dedicar a professions de cert nivell i algunes ja s’interessaran per la política.
Recursos naturals:
Alguns dels recursos naturals seran: el bosc, l'aigua, el vent, els peixos, radiació solar, energia hidràulica, fusta, energia eòlica i productes d'agricultura (tots renovables).
Tipologia de les vivendes:
Els habitatges dels centres de les ciutats seran com a tots el demés països, edificis i més edificis. A les afores, seran tot masies i masos.
El nostre ciutadà:
El nostre ciutadà ha de ser una persona humil i exemplar; aquests són els punts principals que volem del nostre ciutadà ideal, però tot això potser no ho compleix, per això en l’àmbit educatiu farem tot el possible per que la persona sigui així.
Si la persona no compleix aquests àmbits no dubtaríem a inculcar-li el nostre pensament de bon ciutadà.
Quant a l’aspecte físic no tenim cap regla, ja que cadascú és com és i no ens agrada que es descrimini a la gent per el seu físic i que no tingui cap mena de despreci cap a un altre animal o ésser humà, per això també ho volem posar com a punt principal com a ciutadà exemplar del nostre país.
Caracterització del poder polític
La nostre societat és de pensament contractualista, ens basem amb un filòsof anomenat Jean-Jacques Rousseau.
Ens inspirem amb aquest filòsof ja que l’origen de la nostra societat es basa amb que l’estat és la naturalesa, lluny d’ésser una guerra civil permanente, es caracteritza per la bondat llibertat i igualtat de la que són participis els individus. Acceptem el contracte social, per tal de que els ciutadans no siguin egoistes i no portin el país cap a una societat corruptora; així s’entén que volem una democràcia directa.
El poder executiu i les formes de govern:
La forma de govern de New Land és una democràcia, on el poble escollirà amb unes eleccions als seus representants.
A l'arribada a la illa es va crear un govern provisional integrat per els fundadors del nou país, ja què no es podien fer eleccions perquè eren molt ràpid, i la millor opció era crear un govern provisional.
El règim polític del país és una República amb un sistema presidencialista, on la branca executiva del govern és independent de la branca legislativa, fet què provoca què el president de la república deté també el poder executiu, és a dir, el president del govern té més poder alhora de prendre decisions i les seves decisions no depenen exclusivament de les lleis.
Així què New Land es defineix com República Democràtica amb sistema presidencialista.
La organització interna de l'Estat és de “Estat unitari”, el govern estatal és l'única divisió governamental sense cap divisió administrativa interna.
La justícia, la llei i el poder polític:
La justícia és la igualtat entre persones, és l’eina que regula la convivència d’una comunitat respectant els drets individuals però a la vegada utilitzant la força en els casos necessaris.
La justícia és l’eina que defensa els drets i llibertats individuals de tots els ciutadans, sense diferència de classes, rols o estatus socials.
Per aconseguir un sistema judicial just i democràtic, i per tant, accessible a tota la població, promourem en l’educació la formació de nous jutges, fiscals i advocats mitjançant l’ajuda de beques als estudiants de dret. A cada població de més de 1000 habitants hi haurà un jutjat de pau; les poblacions de menys de 1000 habitants s’agruparan en grups de poblacions suficients per assolir aquest nombre d’habitants conjunts per als quals hi haurà un jutjat compartit. El nombre de jutges serà d’un per cada 500 habitants; aquesta relació també s’aplicarà al nombre de fiscals i d’advocats que l’Estat proporcionarà als ciutadans, per tant, a part de tots aquests també hi haurà bufets d’advocats privats.
Per cada 5 jutjats de pau hi haurà un Tribunal Mitjà que s’encarregarà dels casos no resolts pels jutjats de pau o pels casos resolts que hagin sigut reclamats a revisar. Però pels casos més delicats o complicats (com ara atemptats terroristes) i la revisió de la legalitat de les noves lleis es duran a terme al Tribunal Superior de Justícia de New Land (TSJO). A cada tribunal mitjà hi haurà un mínim de 5 jutges i al TSJO hi haurà 50 jutges de rang superior a tots els altres del país.
Les penes de presó més altes seran de 50 anys i es duran a terme per als casos més greus (assassinats, múltiples violacions, múltiples robatoris a mà armada, narcotràfic...). Està prohibit rebaixar els anys de presó de condemna per bona conducta d’un pres, ja que es dóna per suposat que el pres es comportarà bé a presó, si no, es poden augmentar els anys de condemna i es pot produir el trasllat a una presó d’alta seguretat. A New Land hi haurà 2 presons de les quals 1 serà d’alta seguretat. A part de les presons també hi haurà 1 manicomi. A cada centre (tant presó com manicomi) hi haurà un màxim d’1,5 presos per guarda per així assegurar una desigualtat numèrica baixa que eviti els motins i alçaments en els centres d’internament.
CONSTITUCIÓ:
Article 1.
1. New Land és constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que té com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble, del que emanen els poders de l'Estat.
3. La forma política de l'Estat és la d’una república democràtica liberal.
Article 2.
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació ..., pàtria comuna i indivisible de tots els newlandesos, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les realitats nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3.
1. L’espanyol és la llengua oficial de l'Estat. Tots els newlandesos tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.
2. Els altres dialectes seran també oficials en les respectives comunitats tribals d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques newlandeses és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Article 4.
La capital de l'Estat és Shemó de Farra, al sud del país.
Article 5.
Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seva creació i l'exercici de la seva activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la Llei. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.
Article 6.
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. La seva creació i l'exercici de la seva activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la Llei. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.
Article 7.
1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència newlandesa , defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional.
2. Una Llei Orgànica regularà les bases de l'organització militar conforme als principis de la present Constitució.
Article 8.
1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
2. Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
Article 9.
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal dels drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per ...
EDUCACIÓ:
Té un concepte d’educació en el que es vol potenciar la cultura en el país d’una forma lúdica, però alhora seria perquè tots els joves surtin preparats pel futur que els espera.
Totes les escoles seran mixtes, s’acceptarà tothom que vingui. L’escolarització serà des dels 3 anys fins als 16 obligatòria, després 3 anys d’educació pràctica i finalment qui vulgui anirà a la universitat que durarà 3 anys per qualsevol tipus de carrera, aquí serà on els estudiants finalitzin completament els seus estudis abans de fer una feina professional.
Les escoles seran de lliure vestimenta, de cultura, de racisme i sense discriminacions de cap mena.
El professorat haurà d’estar preparat, ja que d’ells depèn l’ensenyament dels joves que controlaran en el futur aquest país.
Tots els alumnes hauran de respectar-se, en cas contrari es prendrien mesures dràstiques com l’expulsió.
La família a les escoles intervé en l’AMP (Associació de Pares i Mares), i tenen dret a proposar canvis en l’escola, si ho troben necessari, de forma coherent.
Les especialitats en totes les escoles són estratègies d’aprenentatge i d’integració escolar.
Ja que és una península i la majoria dels seus llocs són pròxims al mar, la nostra educació a decidit aprofitar aquest fet per potenciar activitats aquàtiques a les escoles i incorporar una nova assignatura obligatòria a aquestes de Primers Auxilis.
Les utopies:
Nosaltres, el que volem arribar a fer amb el nostre país, i amb la gent que ha arribat fins aquí es: Que sobretot no hi hagi ningun tipus de guerra ja, que el que volem aconseguir es tira el país endavant amb l’ajuda de tots els habitants. I el que pretenem amb aquesta utopia es la igualtat de sexe, raça... on negres i blanca, homes i dones, rics i pobres, ens ajudin d’una forma o d’una altra a tirar New Land endavant i aconseguir sobretot l’aprenentatge i la pau entre els nostres ciutadans.
Activitat d'ampliació:
Aristòtil
Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica ideologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura la poesia. Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: el nivell sensitiu i el nivell intel·lectual. Si bé accepta com el seu mestre Plató que la doxa o opinió comuna és errònia perquè es queda amb l'aparença de la veritat, sí contempla l'endoxar com a coneixement fiable: l'endoxa és l'opinió comuna refrendada per l'autoritat i el debat públic.
Ètica: El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat, el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l’ intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte.
Hobbes
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril de 1588 – Derbyshire, 4 de desembre de 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. La seva frase més famosa, l'home és un llop per l'home, influïda per la situació del seu país, que es trobava immers en la Guerra Civil Anglesa, subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'home en estat de natura està inclinat a la guerra de tots contra tots, una idea de llarga tradició posterior en l'antropologia filosòfica. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més del seu treball en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia,ètica, d'altres tipus de filosofia i teoria política.
Llibertat i ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'home i cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el sobirà no signa el pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un sobirà, que no és sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que poder considerar-lo plenament liberal.
Locke
John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d'agost de 1632 Oates, Essex, 28 d'octubre1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià aHolanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:
• Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
John Locke és un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta la visió del Pacte Social proposada per Hobbes, però amb molts matisos, tants, que la versió de Locke serà irreconeixible. Hobbes considerava que els homes, per obtenir seguretat, renunciaven a la seva llibertat i capacitat d'autogovern, per permetre que els governants, actuïn en nom dels ciutadans, dels quals en són representants. Però segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans.
Rousseau
Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville,França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.
La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII, i el seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari.
Les seves idees polítiques influïren a la Revolució Francesa i al desenvolupament de les teories liberals i nacionalistes. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home,, la societat i l'educació.
José Antonio Marina: El filósofo de la 'inteligencia bondadosa'
1. Per què és necessària la filosofia segons el professor Marina?
-Es necessita per no perdre el rumb.
2. Quines funcions té la filosofia?
-Estimular el pensament científic.
3. Què vol dir transfigurar l'esforç en gràcia?
-Poguer transformar el cansament i dolor en coreografía incansable.
4. Quin és l'element central del pensament del professor Marina?
-Tot allò que pot fer la intel·ligència amb pocs recursos, ampliant els límits.
5. Què penses de la frase: Nuestro cerebro és más listo que nosotros?
-Perquè quan creiem qe no està fent res és tot el contrari, està funcionant permanentment.
6. Cita 2 filòsofs que li atreguin a Marina.
-René Descartes i Jean Paul Sandre.
7. Quina és la gran creació de la intel·ligència?
-Intel·ligència individual: egoísme i intel·ligència social: bondat.
9. Quins són els desitjos fonamentals?
-Supervivència i plaer.
10. Relaciona desig i publicitat. Quins problemes pot comportar? Explica-ho.
La publicitat té la funció de crear desitjos per tal de satisfer-les comprant el producte anunciat. Pot influir en l'aprenantatge d'algú.
11. Quin és el personatge més important de la història per Marina? Per què?
-És Jesús de Natzaret perquè és una figura dogmàtica i va provocar un gran impacte.
12. Quins sistemes simbòlics existeixen?
-El llenguatge i els diners.
13. Què és el teorema del mas tonto, en economia?
-Sempre hi haurà un "més tonto" que acabi comprant un producte pel màxim preu, fins que acabi explotant la bombolla.
14. Fes una definció del professor Marina com a filòsof.
-És un filòsof que fa màgia amb les paraules i té una intel·ligència bondadosa.
FILOFOTOS
Soledad
Esta foto está tomada en una masía que tiene mi familia. Como dice el título, en ella me siento en soledad. Pero no una soledad de aquellas en las que te sientes solo y sin nadie que esté contigo, sino una soledad de las que agradeces, de las que te ayudan a pensar y a reflexionar sobre alguna cosa importante. La foto en concreto nos muestra el campanario de la casa, donde subo algunas veces a contemplar el paisaje y a pensar.
Visió de la filosofia
La filosofia pot ser un concepte difícil d'entendre a vegades, però si s'aprenen uns mínimis d'aquest tema, de qualsevol aspecte de la vida en general, aquesta mateixa s'entendrà de manera més senzilla. Referent a les ulleres, en aquest cas actuen com un objecte metafòric, però tenint en compte que es refereix al cervell i al raonament i alhora a la visió filosòfica per tal d'entendre la pròpia filosofia com un concepte quotidià perquè resolgui els nostres dubtes, inquietuds i problemes.
Podem fer el nostre camí o està fet i és inesborrable?
Jo crec que el podem crear el destí el podem crear fins a cert punt. Es a dir, podem canviar-ne algunes coses però la base ja esta feta, una part està predeterminada.
Si ho penses bé segons el que fas pots canviar el teu camí o el teu destí, però per una altre banda el teu destí està fet i és com és, la vida es així i ningú pot canviar només es pot fer en poques oportunitats.
A vegades tu vols ser o tenir alguna cosa, persona, per hi ha gent que pot tindre la sort de tenir el seu destí cap allò que vol i gent que ha de seguir el seu destí encara que no li agradi o l'agrades canviar-lo.
I per això poso la imatge d'un puzle que et donen una cosa per fer però a vegades tu pots canviar coses i retocar-lo una mica, però la base del puzle es com la del destí ja està tota
creada.
IMMENSITAT
Nosaltres no som rés en la immensitat, un punt diminut, una cosa més. Formem part de la vida, però som una proporció tan petita, que és ridícula la comparació. Si avui morim, la existència continua com si no hagués passat rés. Formem part d'un joc on cadascú fem la nostre funció en la natura, i nosaltres, els éssers humans som probablement els animals amb més capacitat de enraonar, però no podem fer rés amb el curs de la natura, si no ens adaptem bé al medi on vivim no podem sobreviure, la natura continua endavant sense esperar-te, i això es el ésser humà diminut front la gran natura.
__________________________________________________________________________________
ELS PENSAMENTS D'EUGENIO TRIAS I JOSÉ ANTONIO MARINA
La societat d'avui en dia està marcada per diferents camins. Cada cop la gent creu més en més coses, la ciència també evoluciona.
Hi ha un gran desiquilibri entre la tecnologia que mana per sobre de tot, i cada cop més, la creènça en Déu.
Segons Marina, als últims anys han aparegut unes 40.000 religions. Trias fa autocrítica dient que la ciència no ens pot respondre a tot, pero si ens ajuda.
L'home li fa la competència a Déu, com la capacitat de clonar. L'important és el temps i aquest passa.
L'univers no es pot justificar a través de la filosofia, sinó amb la ciència. Es pot ser intel·ligent i religios, ALHORA!!!
PREGUNTES SOBRE EL TEXT
1-Quines creus que són les característiques més definitòries d'aquest "saber"?
-És el coneixement de les coses per afrontar problemes i resoldre'ls un mateix.
2-Com es pot definir la filosofia?
-La filosofia és una manera d'explicar les coses sense relacionar-les amb la ciència.
3-Quins són els temes de què tracta?
-Tracta sobre la religió, la filosofia i la ciència.
4-Hi ha alguna relació entre la filosofia i la nostra societat?
-Si, ja que es poden explicar moltes coses d'avui en dia filosòficament.
5-Què significa la paraula "abisme"?
-L'abisme és on vas a parar metafòricament si no et controles i no saps veure el límit de les coses.
6-Què opines sobre la filosofia?
-És un món molt interessant que et pot ajudar a comprendre coses que abans no entenies i justificar l'univers.
__________________________________________________________________________________
.ESQUEMES
__________________________________________________________________________________
ARTICLES D'OPINIÓ
Sóm lliures?
Realment sóm lliures? Jo crec que no. Podem escollir, pendre decisions, opinar,... Però no tenim llibertat. Cadascú pot entendre la paraula "Llibertat" d'una manera diferent, però per mi a la nostra societat no sóm del tot lliures. Al néixer, ens etiqueten i ens fiquen la roba que no et pregunten si la vols, et diuen i t'inculquen amb que has de jugar i que has de fer,... Vas creixent i et van dient que és bo i que és dolent, que no has de fer, que no pots...
Quan has crescut i et converteixes en una persona madura i començes a tenir les teves pròpies idees o la teva manera de pensar, la societat et critíca i fins i tot, en alguns casos, et prohibeix manifestar-te de la manera desitjada i t'impossen una manera de ser.
Apart, sempre hi hauràn coses que t'agradin fer que no són les adequades, és a dir, que són il:legals i hauràs de respectar el que es pot fer i el que no, per què l'ésser humà per naturalessa no es sap comportar correctament i necessitem que algú organitzi i mantingui el ordre.
Ha sigut sempre així, és així i sempre ho serà.
Alvaro
Sóm lliures?
Els éssers humans creiem que sóm lliures, pero quan reflexiones profundament, t'adones que no ho som, perque s’ha de distingir entre voler i poder, podem voler fer moltes coses, però després no tenir llibertat per poder-les fer.
Alguns exemples seríen:
- Estem condicionats a l'informacio que rebem de la televisió, ràdio..
- Estem influenciats amb la politica, i les decicions de grans empreses.
- Per el tema de la religió (un exemple de aquest tema seria el bel en el món musulmà).
Diego
Sóm lliures?
En la meva opinió, depén de que estem parlant. A l'hora d'elegir, tothom és lliure, però això no s'aplica a ser lliure per fer el que vols, perquè hi han unes normes, uns drets i unes lleis.
Som lliures en el sentit de que no ens mana ningú, vull dir que cap persona és superior a una altre, ni cap persona te més drets que nosaltrses, tothom és igual.
Ningú està per sobre de nosaltres, potser en l'àmbit de treball, tenim una persona que ens mana, pero a l'hora de la veritat i a la vida, som lliures.
Pablo
Per què hem de fer el bé, i no el mal?
Hem de fer el bé i no el mal perquè d'aquesta manera som més feliços i fem feliços als demés. Els que fan el mal mereixen ser castigats, però si no és un mal molt greu poden tenir una segona oportunitat per fer el bé. Segons la religió, els que fan el bé van cap al cel, per el contrari, a l'infern. El mal sempre porta cap a situacions negatives, per tant, ningú ho vol, en canvi, el bé sempre és positiu i és el que a tothom li interessa. No costa gens fer el bé, o com a mínim, no fer el mal.
Carles
Quina és la diferència entre la veritat i la realitat?
Quan parlem de realitat,estem parlant d'una cosa que és real, vull dir,que existeix. Per molt que la gent digui que aquesta cosa no existeix, si és real, vol dir que existeix.
En canvi, quan parlem de veritat, parlem d'una cosa que nosaltres creiem que és real, però a vegades ho pot ser i a vegades no. En alguns moments, pensem una cosa, i creuriem amb totes les nostres forçes que és real, però no ho és, només és veritat encara que pensem el contrari.
Pablo
Diferència entre veritat i realitat
Entenem per veritat, quan el coneixement de un concepte no es contradiu amb els fets observats, és a dir, són valors, qualitats que atorguem als nostres coneixements en funció de la seva objectivitat.
I la realitat, és tot el que pasa a la vida de una forma objectiva, per que tu pots desitjar molt una cosa però el teu desitj subjectiu no canviarà la realitat objectiva. La realitat és tot el que existeix.
Aquí el coneixement té molta força, per que el coneixement ens ajuda entendre millor la realitat.
Alvaro
Diferència entre realitat i veritat
La veritat consisteix en què el que pensam o deim es correspongui amb la realitat.
Problemes
Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem?
Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?
Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i la realitat.
La realitat és el que “existeix” . El problema és que les coses comencen a existir i deixen d’existir, és a dir, són contingents, i per tant, ¿són reals les coses contingents?
La realitat és allò que no pot deixar d’existir, és a dir, és “ necessari”. Plató ho atribueix a les “idees”, el cristianisme a “Déu”, etc.
Diego
Comentari de text:
1.Explica què significa la frase 'la visió ingenua de la realidad no es compatible con la física moderna'. Per què ho diu? Que és una visió ingènua? Podries posar algun exemple que corrobori el que diu S.Hawking?
La gent veu les coses d'una manera molt simple, creuen que tot el coneixement pot ser obtingut mitjançant l'observació directe, y que les coses són el que semblen, tal i com les veiem a través dels sentits. Però això no és així. La física moderna es basa en conceptes, i a demostrat que no és així. Una persona amb una visió ingènua, veuria les coses molt per sobre, però una persona a través de la física moderna ho veuria més aporfundit.
2.Què és una paradoxa? A qunia paradoxa s'està referint l'autor? Quina solució ofereix Hawking per tal de resoldre aquesta paradoxa?
Una paradoxa és una contradicció de dos coses. Ens han dit que la visió ingènua no és compatible amb la física moderna, però segons els conceptes de Feynman, això és a l'inrevés. Adoptarem el realisme dependent del model.
3.Qunia definició de veritat proposa?
Quan el model explica satisfactoriament els aconteixements serà veritat o realitat.
4.Relaciona el text amb el que hem estudiat a classe:
Amb el tema de la diferència de veritat i realitat.
